top of page
Portada
Temporada 2016/2017

AGUA, AZUCARILLOS Y AGUARDIENTE y LAS TRES DIVAS

Federico Chueca 
Ramos Carrión

CASAL CATÒLIC DE SANT ANDREU

FOMENT MATARONÍ

2017

MAR

26

Obra lírica en un acte

2017

MAI

7

Aigua, azucarillos i aguardiente és una sarsuela en un acte (gènere  chicoi) amb llibret de Miguel Ramos Carrión i música de Federico Chueca. Es va estrenar en el teatre Apol·lo de Madrid el 23 de juny de 1897. L'obra es va mantenir a l'Apol·lo i després durant l'estiu va passar al teatre Príncepe Alfonso; a mitjans de  setembre va tornar a l'Apol·lo. Va arribar a les dues-centes representacions sense interrupció. Al 1897 amb la funció número cent es va donar un homenatge als seus autors Chueca i Ramos Carrión. Durant anys es va mantenir en les cartelleres d'altres teatres d'Espanya i d'Hispanoamèrica arribant a formar part de gairebé tots els repertoris lírics. És una de les obres que millor representen el gènere "chico".​

 

Font:  Vikipèdia

Dirigida per:   Marc Calvo i Rafel Miralles

Direcció Musical: Aníbal Gil

DIES DE REPRESENTACIÓ:
Diumenge 26 de Març i diumenge 7 de maig de 2017 a  les 17:30h

PREU ENTRADA:  21€

Preu Soci/Amic:   19€

Preu Grups:      19€ * (Mínim 10 persones. Indispensable una persona encarregada de recollir i pagar totes les entrades)

HORARI DE TAQUILLA:
1 hora abans de cada representació

No s'admeten pagaments amb targeta a taquilla

Argument

L'acció es desenvolupa a Madrid en el mes d'agost en un lloc de refrescs (el aguaducho). L'argument gira al voltant d'un enrenou de caràcter econòmic en el qual estan implicats, sense saber-ho, els protagonistes. El personatge central de l'enrenou és Aquilino, un home de negocis, propietari de pisos barats de lloguer i prestador.​

Amb Aquilino estan endeutats Serafín —el jove lechuguino fill d'un polític—, Simona mare de Atanasia (Àsia per als amics), —la jove romàntica i somiadora, poetisa aficionada— i Pepa, que té llogat el aguaducho de Recoletos. Aquilino té el costum de marcar els bitllets que presta als seus deutors, de manera que al final quan Simona i Pepa compleixen amb el deute s'adona que té a les seves mans els diners que al seu moment va prestar a Serafín. «Em paguen amb els meus propis diners», diu maliciós sospitant que Serafín s'entén tant amb la jove Àsia com amb la Pepa. Entre mitjanes va apareixent el tema amorós, la seducció, les dificultats econòmiques, la gelosia, l'estafa, la nostàlgia o saudade de les mainaderes gallegues, per acabar amb una cercavila de chulapos i chulapas en homenatge a la revetlla de Sant Lorenzo. 

bottom of page