la bella helena
JACQUES OFFENBACH
Jacques Offenbach (Colònia, 20 de juny de 1819 - París, 5 d'octubre de 1880) fou un compositor i violoncel·listaalemany nacionalitzat francès, va ser un dels creadors de gènere de l'opereta i un precursor de la moderna comèdia musical.
El seu origen jueu i la procedència alemanya van ser utilitzats pels seus enemics per sembrar insinuacions (fins i tot de satanisme!) i crítiques sobre el seu estil, sobretot a partir de la guerra de 1870.
Les seves obres més populars a l'època continuen interpretant-se avui dia. Les obres més representades són: Orphée aux enfers, La vie parisienne, La belle Hélène, La Périchole, La Grande-Duchesse de Gérolstein. Gaîté Parisienne és un ballet que sovint es pot escoltar a les sales de concert, es tracta d'un poutpourri basat en la música d'Offenbach arranjada i orquestrada per Manuel Rosenthal el 1938.
En una primera ullada les seues operetes semblen fer referència a personatges i episodis de l'antiguitat, però els seus arguments estan connectats amb la vida contemporània del Segon Imperi i la Tercera República i tracten de reflectir els seus defectes amb una bona dosi d'ironia. Segons Karl Krauss l'obra d'Offenbach compleix la funció de remeiar l'estupidesa de la vida, donar-li un respir a la raó i estimular l'activitat mental.
La darrera òpera d'Offenbach, Els contes de Hoffmann, més ambiciosa que les obres precedents, potser reflecteix l'eterna necessitat del còmic de ser considerat amb serietat. Aquesta òpera va quedar inacabada a la mort del compositor, el 1880, sent completada pel seu amic Ernest Guiraud i estrenada el 1881.
Offenbach està enterrat al Cimetière de Montmartre, París, França.
Un dels intèrprets favorits d'aquest compositor, fou el cantant belga afincat a París, José Dupuis (1831-1900).
Font: Wikipèdia
Henri Meilhac,
Henri Majak, conegut com a Henri Meilhac, (París, 21 de febrer de 1831 - París, 6 de juliol de 1897) va ser un autor dramàtic i llibretista d'operetes i d'òpera francès.
Va estudiar al Collège Louis-le-Grand i després es va posar a treballar en una llibreria. Va treballar tot seguit com a dissenyador per al "Journal pour rire", de 1852 a 1855 signant amb el pseudònim de Thalin, així mateix va col·laborar amb diversos articles en revistes, destacant ja per la seua fantasia i l'esperit més revolucionari. Va ser un vividor i gran amant de les dones que, això no obstant, es va quedar solter.
Amb Ludovic Halévy, a qui va conèixer l'any 1860, comença una col·laboració que duraria més de vint anys, i durant la qual van escriure els més cèlebres llibrets per a les operetes de Jacques Offenbach: La Belle Hélène(1864); La vie parisienne (1866); La Grande-Duchesse de Gérolstein (1867); i La Périchole (1868). Així mateix van escriure el llibret de Carmen de Georges Bizet (1875). Va ser l'autor dels llibrets de Charles Lecocq i de Florimond Ronger, anomenat Hervé.
Tots dos plegats van escriure vodevils i comèdies: "Les Brebis de Panurge" (1863); "Fanny Lear" (1868); "Froufrou" (1869); "Tricoche et Cacolet" (1872); "Le prince" (1876); "La Cigale" (1877); "Le Mari de la débutante"(1879).
En aquest duo d'escriptors Henri Meilhac aportava la seua irresistible fantasia, que ratllava, a vegades, en l'extravagància. Guanyava molts diners que gastava amb generositat, cercant la inspiració en els grans restaurants, els cigars i el champagne.
La col·laboració d'ambdós va acabar en 1881. Meilhac, això no obstant, va participar en la confecció d'altres llibrets, com Mam'zelle Nitouche (1883), amb Albert Millaud (1844) i Manon de Jules Massenet amb Philippe Gille. També va ajudar a Georges Feydeau en els seus començaments.
Va ser nomenat membre de l'Acadèmia francesa el 26 d'abril de 1888, va ocupar la butaca núm. 15, succeint Eugène Labiche.
Font: Wikipèdia
Ludovic Halévy,
Ludovic Halévy, va néixer l'1 de gener de 1834 a París, va morir el 7 de maig de 1908. Va ser un autor dramàtic, libretista d'operetes i òpera, i novel·lista francès.
En 1852 Ludovic Halévy treballa en l'administració pública com a cap de l'adreça del ministeri de Colònies. Col·labora amb el duc de Morny, en el Cos legislatiu, mentre treballa en el seu llibret per a l'opereta "Monsieur Choufleuri restera chez lui", amb música de Jacques Offenbach (1861). La seva carrera literària aconsegueix ràpidament tant prestigi que li permetre-li deixar el seu treball d'administratiu en 1865.
Col·labora en la composició de nombrosos llibrets d'operetes amb León Battum, HectorCrémieux i, especialment, amb Henri Meilhac(1831-1897) amb el qual escriu les més cèlebres operetes de Jacques Offenbach: La Belle Hélène (1864); La vie parisienne (1866); La Gran-Duchesse de Gérolstein (1867) i La Périchole (1869); i el llibret de Carmen de Georges Bizet (1875).
Tots dos, Henri Meilhac i Ludovic Halévy, escriuen, així mateix, vodeviles i comèdies: Els Brebis de Panurge (1863); Fanny Lear (1868); Froufrou (1869); Tricoche i Cacolet (1872); Li Prince (1876); La Cigale (1877); Li Mari de la débutante (1879).
D'aquesta col·laboració, que va durar més de vint anys, és difícil determinar com dels dos va tenir més rellevància en la composició de totes aquestes obres. Si es jutja per les obres que Ludovic va signar en solitari, aquest tenia tant enginy i vivacitat com el seu company, més gust, refinament, profunditat i humanitat, però menys eufòria i imaginació.
Halévy crea els personatges de la família Cardinal, símbol de la petita burgesia parisins, pomposa, pedant i malévola. Va escriure dues novel·les L’Abbé Constantin (1882) i Criquette(1883) que van tenir un gran èxit a la fi del segle XIX. Trencant amb l'obscurantisme de les novel·les naturalistes, aquestes novel·les descrivien un món en el qual, encara que realista, tots els personatges eren bons i virtuosos.
Aquest èxit li va obrir les portes de l'Acadèmia francesa ocupant, el 4 de desembre de 1884, la butaca 22, succeint a Joseph Othenind’Haussonville. La seva recepció oficial va tenir lloc el 4 de febrer de 1886. Va donar el seu suport, infructuós, a les nombroses candidatures de Émile Zola, i pràcticament va deixar d'escriure.
Cap a 1878, Ludovic Halévy, juntament amb la seva neboda Geneviève Bizet, futura senyora Strauss i promotora d'un conegut saló literari, rebia al "tot" París artístic i literari. Al seu apartament del carrer Douai, 22, "els dijous de Ludovic", compartia tertúlia amb Edgar Degas, Gustave Moreau, Edouard Dubufe, ÉdouardManet, John Lemoine, Georges Ohnet, Charles Gounod, Henri Meilhac, Charles Hass, el vescomte Eugène-Melchior de Vogüe, Guy de Maupassant, Alexandre Guiraud, Georges de Porto-Riche, Émile Straus o Robert de Montesquiou.
Ludovic Halévy era fill del polígrafo León Halévy(1802-1883) i nebot del compositor Jacques Fromental Halévy (1799-1862).
Pel seu matrimoni en 1868 amb LouiseBreguet, era gendre de Louis Breguet (1804-83), rellotger i físic. D'aquesta unió van néixer, Élie Halévy, historiador d'Anglaterra (1870-1937) i Daniel Halévy (1872-1962), assagista i historiador. Va ser el sogre i l'avi dels polítics Louis Joxe (1901-91) i Pierre Joxe (1934). Així mateix va ser l'oncle polític de l'aviador Louis Charles Breguet. La seva cosina, GenevièveHalévy, filla de Jacques Fromental Halévy es va casar amb Georges Bizet en 1862 i, posteriorment, va contreure matrimoni amb Émile Strauss.
Font: Wikipèdia
RESERVA
D'ENTRADES
605383212
