T'ODIO AMOR MEU
Temporada 2017/2018
CASAL CATÒLIC DE SANT ANDREU
2018
MAI
5,6
Teatre Musical
T'ODIO AMOR MEU
Quan vam decidir posar en escena el "T'Odio Amor Meu", vaig pensar que es tocava una temàtica que encara vui està molt vigent. El títol ja ens dona una bona pista. T'odio i a l'hora t'estimo. Una clara contradicció. És una crítica còmica a la dependància sentimental de la dona respecte de la seva parella. Humor anglès carcàstic per afrontar situacions quotidianes que ens fan pensar. Així doncs espero que desprès de reflexionar sobre el tema us deixeu portar per aquestes situacions, on la majoria hi veurem reflectits alguns moments de les nostres vides i les afronteu amb humor i bona música, que és la millor manera d'explicar-les. Des del principi del projecte, hem gaudit, ens hem il.lusionat i hem treballat de valent perquè passeu una bona estona. esperem que tots vosaltres gaudiu tant com nosaltres.
Marc Calvo, Director
Dirigida per: Marc Calvo i Xavi Calvo
Direcció Musical: Alicia Ferrer
DIES DE REPRESENTACIÓ:
Dissabte 5 a les 21h. i diumenge 6 a les 19h.
PREU ENTRADA: 15 €
Preu Soci/Amic: 12 €
Preu Grups: 12€ * (Mínim 10 persones. Indispensable una persona encarregada de recollir i pagar totes les entrades)
HORARI DE TAQUILLA:
1 hora abans de cada representació
No s'admeten pagaments amb targeta a taquilla
Argument
L'espectacle reflecteix d'una manera còmica i satírica les relacions humanes des del punt de vista femení a través d'escenes dels relats de Dorothy Parker i les cançons de Cole Porter.[2]
El guió és obra de Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, i la música té arranjaments de Joan Vives Sanfeliu. Es va estrenar el 10 de gener de 1995 al Teatre Victòria de Barcelona, amb direcció de Joan Lluís Bozzo i direcció musical de Joan Vives.
Font: Vikipèdia
Hi ha DONES que, en moments determinats en un parèntesi de soledat enmig del batibull del carrer, de la feina o de la festa, obren la capseta, s´observen atentament al mirall i amb l´ajuda de la borla de peluix perfumat reparen els estralls que la vida ha fet en els seus rostres. Una repassada de pólvores,un retoc de pintallavis i el contacte suau i càlid de carei basten per reprendre l´alè i tornar a capbussar-se en el remolí del present.
Heus ací, doncs,un punt de partida d´aquest ESPECTACLE: una enorme polvorera de carei i mirall, descomposada en angles rectes i en perspectives fugades, on les dames, les dones, la dona, s´emmirallen, s´examinen, proven, una vegada i una altra, de retocar el seu aspecte, de dissimular el pas del temps, de trobar la química de la BELLESA i, per tant, de la felicitat. D´aquí la seva preocupació pel maquillatge, per l´elegància de les robes i les pells, per la lluïssor dels diamants, que concentren en uns quants milÍmetres cìbics tota la perfecció de l´Univers.
Tot sembla indicar que la joventut és una etapa destinada al fracàs de la vellesa, que l´amor acaba: sent soledat conpartida, que les ESPERANCES condueixen a la DESESPERACIÓ i la vida al no-res... i malgrat tot, elles ho intenten, una i altra vegada ho intenten, reinventen l´amor, esperen el timbre del telèfon i la visita d´algú que les estimarà, (aquesta vegada és de veres). Esperen sempre. Orgulloses i humiliades. Sempre crispades, enfurismades, lúcides, enfonsades, patètiques, sublims o lamentables, esperen, desesperen i ens arrenquen les rialles de la boca com si ens arrenquessin els queixals corcats; rialles dolorides, alliberadores, i amb l´arrel sagnant.
Elles esperen, i mentre esperen, canten. Canten perque la música és la mesura més exacte del seu sentiment; passen l´arquet per les cordes tensades del sistema nerviós i canten seguint les pulsacions de la seva sang i el ritme de les seves emocions. Canten, doncs, i amb el cor. I de vegades, ballen; el seu ball és intern, personal i ferotge. Els seus moviments quotidians exploten en repeticions, en empentes, en agressions. Ballen els seus tics, salten i s´agiten i la seva dansa no és cap recerca d'harmonia formal, ni de bellesa tècnica. La seva dansa crida i parla.
Perquè aquest és un espectacle de dones; no és un espectacle sobre dones, ni contra elles ni al seu favor. Simplement és una MIRADA divertida des de la part fernenina del món, allí on el sexe i els sentiments s´ajunten, es barregen i es confonen; des de la dona quehi ha en tots nosaltres. Absolutament en tots.
I això és el que hi ha.
Font: Dagoll Dagom