top of page

Federico Chueca

Pío Estanislao Federico Chueca i Robres (Madrid, 5 de maig de 1846-20 de juny de 1908), compositor espanyol autor de la Gran Via (1886), juntament amb Joaquín Valverde. Chueca és un dels màxims representants del gènere noi (sarsueles en un acte). La seva irregular formació acadèmica en el musical queda eclipsada pel seu gran talent, intuïció i gràcia per a la melodia i el ritme.

Les seves restes es troben en el cementiri de San Justo de Madrid.

​

Era el segon fill d'una família acomodada, va rebre classes de solfeig des de l'ensenyament primari, que va cursar en un selecte col·legi, però la seva família li va obligar a abandonar la música per estudiar medicina, a pesar que ja en 1855 sorprenia per la seva extraordinària facilitat d'execució al piano, que va ser comentada en la premsa de l'època.

En 1866 va ser detingut com a participant en les manifestacions estudiantils contra el govern de Narváez. Mentre passava alguns dies a la presó de Sant Francisco a Madrid, va compondre diversos valses que va titular Laments d'un pres. Més tard, Francisco Asenjo Barbieri va ajudar a orquestrar i dirigir les obres i el seu gran èxit va convèncer a Chueca a deixar la medicina i dedicar-se a la música.

Va treballar com a pianista i va dirigir l'orquestra del Teatre Varietats. Se li considera un músic autodidacta. De fet, va ser més educat en les ciències que en la música, no obstant això Chueca tenia un talent innat, una gràcia amb la melodia i el ritme, que li van portar a compondre extraordinàries peces musicals. Va treballar amb diversos col·laboradors com Barbieri, Tomás Bretón, i sobretot Joaquín Valverde, en moltes de les seves obres.

​

 

Monumento a Chueca en el parque de El Retiro de Madrid.

  • R.R. Libro de Mariano Barranco (Teatro de la Alhambra, 27 de marzo de 1880). El título corresponde a las iniciales del cómico Ramón Rosell, que estrenó la obra.

  • La canción de la Lola. Libro de Ricardo de la Vega (Teatro de la Alhambra, 25 de mayo de 1880). El título original, La camisa de la Lola, extraído de una canción popular, fue cambiado a petición del actor Emilio Mario quien, sin embargo, no participó en su estreno.

  • Luces y sombras. Libro de Salvador Lastra, Andrés Ruesga y Enrique Prieto. (Teatro Variedades, 1 de febrero de 1882).

  • La Plaza de Antón Martín. Libro de Salvador María Granés, Eusebio Sierra y Enrique Prieto. (Teatro Variedades, 24 de mayo de 1882).

  • Fiesta nacional. Libro de Tomás Luceño y Javier de Burgos. (Teatro Variedades, 25 de noviembre de 1882).

  • De la noche a la mañana. Libro de Salvador Lastra, Andrés Ruesga y Enrique Prieto. (Teatro Variedades, 4 de diciembrede 1883).

  • ¡Hoy sale, hoy!. Libro de Tomás Luceño y Javier de Burgos. Música de Federico Chueca y Francisco Asenjo Barbieri. (Teatro Variedades, 16 de enero de 1884).

  • Vivitos y coleando. Libro de Salvador Lastra, Andrés Ruesga y Enrique Prieto. (Teatro Variedades, 15 de marzo de 1884).

  • Caramelo. Libro de Javier de Burgos. (Teatro Eslava, 19 de octubre de 1884).

  • En la tierra como en el cielo. Libro de Salvador Lastra, Andrés Ruesga y Enrique Prieto. (Teatro Variedades, 14 de marzode 1885).

  • La Gran Vía. Libro de Felipe Pérez y González. (Teatro Felipe, 2 de julio de 1886).

  • Cádiz. Libro de Javier de Burgos. (Teatro Felipe, 20 de noviembre de 1886).

  • Madrid-Barcelona. Libro de Eloy Perillán i Buxó. (Teatro Principal, 11 de febrero de 1888).

  • El año pasado por agua. Libro de Ricardo de la Vega. (Teatro Apolo, 1 de marzo de 1889).

  • De Madrid a París. Libro de Eusebio Sierra y José Jackson. (Teatro Felipe, 12 de julio de 1889).

  • El arca de Noé. Música de Federico Chueca. Libro de Enrique Prieto y Andrés Ruesga. (Teatro de la Zarzuela, 6 de febrerode 1890).

  • El chaleco blanco. Música de Federico Chueca. Libro de Miguel Ramos Carrión. (Teatro Felipe, 26 de junio de 1890).

  • La caza del oso o el tendero de comestibles. Música de Federico Chueca. Libro de José Jackson y Eusebio Sierra. (Teatro Apolo, 6 de marzo de 1891).

  • El cofre misterioso. Música de Federico Chueca. Libro de Pina Domínguez. (Teatro Apolo, 26 de noviembre de 1892).

  • Los descamisados. Música de Federico Chueca. Libro de Carlos Arniches y José López Silva. (Teatro Apolo, 31 de octubre de 1893).

  • Las zapatillas. Música de Federico Chueca y orquestación de A. Saco del Valle. Libro de José Jackson. (Teatro Apolo, 5 de diciembre de 1895).

  • El coche correo. Música de Federico Chueca. Libro de José López Silva y Carlos Arniches. (Teatro Apolo, 4 de abril de 1896).

 

Placa al seu domicili madrileny - Alcalá, 82.

  • Agua, azucarillos y aguardiente. Música de Federico Chueca. Libro de Miguel Ramos Carrión. (Teatro Apolo, 23 de junio de 1897).

  • Los arrastraos. Música de Federico Chueca. Libro de José López Silva y José Jackson. (Teatro Apolo, 27 de mayo de 1899).

  • La alegría de la huerta. Música de Federico Chueca. Libro de Antonio Paso y Enrique García Álvarez. (Teatro Eslava, 20 de enero de 1900).

  • El bateo (El bautizo). Música de Federico Chueca. Libro de Antonio Paso y Antonio Domínguez. (Teatro de la Zarzuela, 7 de noviembre de 1901).

  • La corría de toros. Música de Federico Chueca. Libro de Antonio Paso y Diego Jiménez Prieto. (Teatro Eslava, 15 de diciembre de 1902).

  • La borracha. Música de Federico Chueca. Libro de José Jackson y José López Silva. (Teatro Moderno, 10 de octubre de 1904).

​

Font: Wikipedia

Miguel Ramos Carrión

Nascut en 1848 a Zamora, va començar a col·laborar en El Museu Universal, setmanari molt llegit que dirigia aquest gran dramaturg del Romanticisme.

Va fundar el setmanari satíric Les Disciplines i les seves chascarrillos, versos jocosos, contes humorístics van omplir les pàgines de Madrid Còmic, Blanco i Negre, El Moro Muza (de l'Havana), El Fisgón, Jeremías, La Publicitat, La Llibertat, etcètera. Va usar els pseudònims Boabdil el Noi i Daniel.

La seva primera obra, escrita mà a mà amb Eduardo Lustonó, la hi va acceptar l'empresari Francisco Arderius, que la va estrenar en el Varietats (conegut en aquell temps com a teatre «Dels Bufos») l'any 1866. La peça es titulava Un sarao i una soirée i va obtenir un èxit molt halagüeño.

Des de llavors es va dedicar a escriure per al teatre i els seus èxits es van succeir durant cinquanta anys, escrivint en total prop de setanta obres, algunes en solitari i unes altres en col·laboració. La seva última obra es titula La meva cara meitat, i va ser representada en 1908 en el teatre Lara.


Casa natal de Ramos Carrión al carrer de Zamora que avui porta el seu nom
Es va especialitzar en comèdies i sarsueles i va col·laborar amb autors com a Vital Aza, amb qui va formar un dels duos de dramaturgs còmics més famosos de la seva època, amb obres com Els nebots del Capità Grant, L'armilla blanca, La tempestat, Aigua, azucarillos i aguardiente, La bruixa, El novè manament, La careta verda i La mamà política, entre unes altres, traduïdes moltes d'elles al francès, alemany, anglès, suec, portuguès, italià i fins a a l'esperanto; amb Eduardo Lustonó, Eusebio Blasco, Salvador María Granés, Carlos Coello, Pina Domínguez, José Camp-Arana, Estremera o Antonio Ramos Martín, el seu fill, nascut en 1885, llicenciat en Filosofia i Lletres, bibliotecari del Casino d'Autors i secretari de la Societat d'Autors i el seu Montepío, i com a dramaturg dedicat principalment al sainet. Ramos Carrión va tenir també un altre fill dramaturg, José Ramos Martín, nascut en 1892, que va anar també periodista.

​

Els títols més coneguts de Ramos Carrión són les sarsueles:

Agua, azucarillos y aguardiente (1897), amb música de Federico Chueca, Un sarao y una soirée (1866, amb Lustonó), La gallina ciega, Los sobrinos del capitán Grant, etc. A part d'amb Chueca, va treballar també amb els compositors Caballero, Ruperto Chapí i Arrieta.

Una versió de la seva obra El noveno mandamiento va ser portada a la pantalla per Enrique Carreras en 1963.

​

Font: Wikipedia

bottom of page