Andrew Lloyd Webber,
Baró Lloyd-Webber (Londres, Regne Unit, 22 de març de 1948) és un compositor de teatre musical britànic. S'ha fet famós per la composició d'obres clàssiques del gènere, com ara Jesucrist Superstar, Joseph i l'increïble abric en technicolor i Cats.
El 1995 li és concedit el premi Praemium Imperiale, una distinció que reconeix els mèrits d'artistes en diferents camps, com la pintura, música, escultura, cinema i arquitectura. El premi va ser creat el 1989 per la «Japan Art Association». Aquesta distinció es lliura en una cerimònia al Meiji Memorial Hall de Tòquio que té lloc en el mes d'octubre. La seva quantia econòmica és de 125.000 dòlars.
​
Nascut a South Kensington, Anglaterra, és fill del compositor William Lloyd Webber i d'una mestra de música, Jean Hermione Johnstone Lloyd Webber, és germà de l'intèrpret de violoncel Julian Lloyd Webber. La seva primera esposa va ser Sarah Hugill amb qui va contreure matrimoni el 1972 i de la que es va divorciar el 1983. La parella va tenir dos fills, Imogen i Nicholas. El 1984 es va casar amb la cantant i ballarina Sarah Brightman.[1] Les males crítiques, associades al paper protagonista de Sarah a l'obra de Webber El Fantasma de l'Òpera, van provocar el divorci de la parella el 1990. Andrew Lloyd Webber va contreure de nou matrimoni el 1991 amb Madeleine Gurdon, amb qui ha tingut tres fills: Alastair, William i Isabella.
El 1992, Andrew Lloyd Webber va ser nomenat cavaller i el 1997 va rebre el títol de Baró Lloyd-Weber de Sydmonton, al comtat de Hampshire. Ha participat activament en política com a membre del Partit Conservador i per tant està adscrit a aquest grup parlamentari en la Cambra dels Lords. Ha arribat a compondre música per a algunes trobades polítiques, encara que recentment s'ha distanciat del Conservadorisme radical. És, a més, un col·leccionista reconegut d'Art Victorià.
​
Obres
-
Jesus Christ Superstar, 1972 (Tim Rice)
-
By Jeeves, 1975 (Alan Ayckbourn)
-
Evita, 1976 (Tim Rice)
-
Cats, 1981
-
Song and Dance, 1982 (Don Black)
-
Nightingale, 1983
-
Starlight Express, 1984 (Richard Stilgoe)
-
Requiem Mass, 1985
-
The Phantom of the Opera, 1986 (Richard Stilgoe/Charles Hart)
-
Aspects of Love, 1989 (Don Black/Charles Hart)
-
Sunset Boulevard, 1993 (Don Black/Christopher Hampton)
-
Whistle Down the Wind, 1997 (Jim Steinman)
-
The Beautiful Game, 2000 (Bel Elton)
-
Tell me on Sunday, 2003 (Don Black/Jackie Clune)
-
The Woman in White, 2004 (David Zippel)
-
Stephen Ward the Musical, 2013 (Don Black/Christopher Hampton)
​
Font: Wikipedia
Tim rice,
el nom correcte del qual és Sir Timothy Miles Bindon Rice (Amersham, 10 de novembre del 1944) és un autor anglès de lletres per a musicals, conductor de ràdio i televisió. És cèlebre per haver escrit les lletres de l'òpera-rock Jesus Christ Superstar, del musical Evita -en particular la cançó "No plors per mi, Argentina"- i de la pel·lícula de Disney The Lion King. Durant la seva trajectòria ha estat guardonat amb premis Oscar, Globus d'Or, Tony i Grammy.
​
Rice va néixer a Amersham, Buckinghamshire, Anglaterra, i realitzà els seus estudis a l'Aldwickbury School, St. Albans School i Lancing College.
S'ha fet molt conegut pel seu treball amb Andrew Lloyd Webber, amb qui va escriure Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat, Jesus Christ Superstar i Evita, i el seu treball per a Disney amb Elton John per a The Lion King, així com La bella i la bèstia. També ha col·laborat amb Björn Ulvaeus i Benny Andersson al musical Chess.
Fou cofundador del Llibre Guinness d'Èxits Simples Britànics i fou el seu editor des del 1977 fins al 1996. Rice també es dedica al cricket -fou president del Marylebone Cricket Cluben 2002- i a les matemàtiques.
​
Obres
​
Teatre musical
-
1967 – Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat amb música d'Andrew Lloyd Webber
-
1970 – Jesus Christ Superstar amb música d'Andrew Lloyd Webber
-
1976 – Evita amb música d'Andrew Lloyd Webber
-
1983 – Blondel amb música de Stephen Oliver
-
1984 – Chess amb música de Benny Andersson i Björn Ulvaeus
-
1986 – Cricket amb música d'Andrew Lloyd Webber
-
1992 – Tycoon
-
1994 – Beauty and the Beast amb música d'Alan Menken i lletres de Howard Ashman
-
1996 – Heathcliff amb música de John Farrar
-
1997 – The Lion King amb música de Elton John
-
1997 – King David amb música d'Alan Menken
-
2000 – Aida amb música d'Elton John
-
2005 – The Likes of Us amb música d'Andrew Lloyd Webber (escrit el 1965, però estrenat al Sydmonton Festival el 9 de juliol de 2005[1])
-
2011 – The Wizard of Oz amb música d'Andrew Lloyd Webber
Cinema i televisió
-
1992 – Aladdin amb música de Alan Menken; completà el treball iniciat per Howard Ashman
-
1994 – The Lion King amb música de Elton John, banda sonora de Hans Zimmer
-
1997 – Pippi Longstocking amb música d'Alan Menken, lletres de Stephen Schwartz
-
2000 – The Road to El Dorado amb música d'Elton John, banda sonora de Hans Zimmer i John Powell
Lletrista
-
"It's Easy for You", enregistrat per Elvis Presley al seu àlbum Moody Blue
-
"Legal Boys", enregistrat per Elton John al seu àlbum Jump Up!
-
"The Golden Boy" and "The Fallen Priest", enregistrades per Freddie Mercury al seu àlbum Barcelona
-
1981 àlbum conceptual 1984 compost per Rick Wakeman i insipirat per la novel·la homònima de George Orwell
-
"The Second Time", "The Last One to Leave", "Hot As Sun" i "Falling Down to Earth" per Elaine Paige
-
"All Time High", la cançó de la pel·lícula de James Bond Octopussy, escrita amb John Barry i cantada per Rita Coolidge (1983).
Font: Wikipedia