top of page

Stephen Sondheim,

Stephen Joshua Sondheim, nascut el 22 de març de 1930, és un compositor i lletrista estatunidenc, especialitzat en el gènere del teatre musical. Ha guanyat un Premi Oscar, 9 Premis Tony (més que qualsevol altre compositor), incloent un Premi Tony Especial per la Tasca de tota Una Vida al Teatre (el 2008), diversos Premis Grammy i un Premi Pulitzer. És considerat com el creador principal de la seva generació en obres d'aquest gènere, i se l'ha citat com l'artista més gran i potser més conegut del teatre musical americà.[1]Entre els seus treballs més famosos estan A Funny Thing Happened on the Way to the ForumCompanyFolliesA Little Night MusicSweeney ToddSunday in the Park with GeorgeInto the Woods i Assassins com a compositor i lletrista; així com les lletres de West Side Story i Gypsy. Va ser president del Dramatists Guild entre 1973 i 1981.

​

Obres

  • Saturday Night (1954, tot i que no es va produir fins al 1997) (llibret de Julius J. Epstein i Philip G. Epstein)

  • West Side Story (1957) (música de Leonard Bernstein; llibret de Arthur Laurents; dirigit per Jerome Robbins)

  • Gypsy (1959) (music by Jule Styne; llibret de Arthur Laurents; dirigit per Jerome Robbins)

  • A Funny Thing Happened on the Way to the Forum (1962) (llibret de Burt Shevelove i Larry Gelbart; dirigit per George Abbott)

  • Anyone Can Whistle (1964) (llibret de Arthur Laurents; dirigit per Arthur Laurents)

  • Do I Hear a Waltz? (1965) (música de Richard Rodgers; llibret de Arthur Laurents; dirigit per John Dexter)

  • Company (1970) (llibret de George Furth; dirigit per Hal Prince)

  • Follies (1971) (llibret de James Goldman; dirigit per Hal Prince)

  • A Little Night Music (1973) (llibret de Hugh Wheeler; dirigit per Hal Prince)

  • Pacific Overtures (1976) (llibret de John Weidman; dirigit per Hal Prince)

  • Sweeney Todd (1979) (llibret de Hugh Wheeler; dirigit per Hal Prince)

  • Merrily We Roll Along (1981) (llibret de George Furth; dirigit per Hal Prince)

  • Sunday in the Park with George (1984) (llibret de James Lapine; dirigit per James Lapine)

  • Into the Woods (1987) (llibret de James Lapine; dirigit per James Lapine)

  • Assassins (1990) (llibret de John Weidman; dirigit per Jerry Zaks)

  • Passion (1994) (llibret de James Lapine; dirigit per James Lapine)

  • Bounce (2003) (llibret de John Weidman; dirigit per Hal Prince); retitolat Road Show

  • The Frogs – Segona versió (2004) (llibret revisat per Nathan Lane, d'un llibret de Burt Shevelove de 1974. Conté 7 cançons noves)

  • Road Show (2008) (llibret de John Weidman; dirigit per John Doyle); (abans anomenat Bounce)

  • Side By Side By Sondheim (1976), Marry Me A Little (1980), You're Gonna Love Tomorrow (1983) i Putting It Together (1993) són antologies i revisions dels treballs de Sondheim com a compositor o lletrista, usant tant cançons produïdes com cançons descartades d'altres treballs

​

​

Teatre

Cine i Tv

  • Topper (cap a 1953), comèdia televisiva no-musical per a la que Sondheim va escriure uns 10 episodis.

  • Evening Primrose (1966), un musical fet per a la televisió sobre una societat secreta de gent que vivia a un magatzem i el romanç entre Ella, una dependenta, i Charles, un poeta que decideix viure allà renunciant al món. Incloïa 4 cançons, entre elles el clàssic de cabaret "Take Me To The World" i la balada menys coneguda "I Remember".

  • The Last of Sheila (1973), una pel·lícula de misteri no-muscal escrita amb Anthony Perkins. Sondheim i Perkins van rebre el Premi Edgar de la Mystery Writers of America pel millor guió de pel·lícula.

  • Sondheim aparegué a la versió televisiva feta per la PBS de l'obra, de George S. Kaufman i Ring Lardner.

  • A Little Night Music, (1977), una adaptació cinematogràfica de l'obra teatral. Van abandonar-se diverses de les cançons, però en va afegir una de nova anomenada The Glamorous Life. També va escriure una nova lletra per Night Waltz.

  • La música per a la pel·lícula de Warren Beatty Reds (1981).

  • 5 cançons per a la pel·lícula també de Warren Beaty Dick Tracy (1990), incloent "Sooner or Later (I Always Get My Man)", que guanyà un Premi Oscar a la Millor Cançó.

  • Dues cançons per a la pel·lícula The Birdcage (1996) "It Takes All Kinds" (not usada) i "Little Dream".

  • Un cameig com a ell mateix a la pel·lícula del 2003 Camp.

  • Una aparició com a estrella convidada a l'episodi "Yokel Chords" (2007) de la sèrie The Simpsons, com a ell mateix.

  • Sweeney Todd, (2007), una adaptació cinematogràfica del musical teatral, que comptà amb la participació i aprovació de Sondheim, dirigida per Tim Burton i interpretada per un repartiment no dedicat als musicals, encapçalat per Johnny Depp (nominat al Premi Oscar com a Millor Actor) i Helena Bonham Carter. Tots els números corals van ser suprimits per tal de centralitzar als personatges principals.

​

Font: Wikipedia

Hugh Wheeler,

Per al general britànic, vegeu Hugh Wheeler (oficial de l'empresa East India). Per a l'ardiaca de Lahore, vegeu Hugh Wheeler (sacerdot).
Hugh Callingham Wheeler (19 de març de 1912 - 26 de juliol de 1987) va ser un guionista britànic, llibretista, poeta i traductor. Va residir als Estats Units des de 1934 fins a la seva mort i es va convertir en ciutadà naturalitzat el 1942. Havia assistit a la Universitat de Londres. 

Sota els noms de plume Patrick Quentin, Q. Patrick i Jonathan Stagge, Wheeler va ser l'autor o coautor de moltes novel·les de misteri i relats curts. El 1963, la seva col·lecció de 1961, The Ordeal of Mrs. Snow, va rebre un Special Edgar Award dels Mystery Writers of America. Va guanyar el Premi Tony i el Premi Drama Desk per al Llibre Destacat d'un Musical el 1973 i el 1974 pels seus llibres per als musicals A Little Night Music i Candide, i va guanyar els dos novament en 1979 pel seu llibre per Sweeney Todd.

Wheeler acredita com a "consultor de recerca" per a la pel·lícula Cabaret, encara que nombroses fonts el llisten com a coautor del guió. 
 

​

Guions

  • Alguna cosa per a tots (1970)

  • Viatges amb La meva tia (1972)

  • Una petita nit de música (1978)

  • Nijinsky (1980)

​

Font: Wikipedia

bottom of page